Per Magda Negre

(directora de la revista virtual

olamagazine)

http:// www. Olamagazine.com)

Aquestes dues dones han estat interpretant les seves pròpies creacions durant més d'un any i mig i avui ens trobem amb elles per conèixer-les una mica millor.

Magda Negre.- Digueu-me, quina és la motivació que us ha mogut a muntar aquest grup?

Glòria Corrons - Doncs, una invitació a participar en el Festival Internacional de Trobadors de Muret. Bé, de fet, aquesta invitació me la van fer a mi i aleshores jo vaig pensar de seguida en la Mireia, ja que ella és poetessa i com que ja havia fet teatre anteriorment em va semblar que totes dues podríem formar un duo molt apropiat per al tema del Festival. Per cert que va ser allà on ens van batejar com a "Trobairïtz ", que vol dir trobadores en occità, i ens va agradar tant que el vam adoptar com a nom del grup. Ens va animar tant l'èxit que vam tenir allà que vam decidir continuar.

M.N. - Així vàreu començar en un Festival d'aires medievals, però després si no m'equivoco heu fet coses molt més modernes. Us heu atrevit fins a posar lletra a un Tango o a un Rock. D'on va sortir aquesta idea?

G. C. - Jo crec que la idea va ser conjunta. Bé, ara no ho recordo bé. El cas és que tenim ganes de fer coses innovadores, a anar allà on no ha anat mai ningú, d'arriscar-nos. Ens hi sentim còmodes perquè hem trobat la nostra via d'expressió.

Mireia Baeta - Jo he de dir que sí que me'n recordo, va ser idea seva, ella tenia ja aquestes melodies fetes i tenia ganes de donar-les a conèixer a través del grup. Així que em va demanar que escrivís alguna cosa adequada a la peça. He de confessar que no sempre me n'he sortit i aleshores hi hem adaptat algun dels seus, de poemes, perquè ella també n'escriu.

M.N.- A part del Festival Díaz de Muret, quines altres actuacions heu fet? Heu tornat a França?

G. C. - Si, hi hem tornat aquest estiu, el del 2001. A més hem fet diverses actuacions aquí a Sant Cugat, hem estat a l'Ateneu per Sant Jordi, a una casa anomenada "Pachamama" ,que vol dir " Mare Terra ", en quítxua, de La Floresta on se celebren activitats com meditació o concerts amb bols de vidre, i darrerament a la Llar dels Avis.

M.N. - Així, heu fet coses molt variades. Quins projectes teniu per al futur? Penseu enfocar la vostra carrera cap a aires més espirituals o clàssics o us interessaria adoptar un to més innovador?

M. B. - Actualment tenim diversos projectes en marxa, però hem pensat a no dir-ne res fins que no en sapiguem res del cert. Si que podem dir, però que ens hem posat en contacte amb algunes associacions de diferents tipus per fer-hi col·laboracions. I és bastant probable que repetim algunes experiències de l'any passat, com a Muret.

G. C. - En quant a l'estil he de dir que seguirem fent coses variades perquè ens adaptem una mica a l'escenari on hem d'actuar, ens agrada tot tipus de música, sempre que ens hi sentim còmodes, perquè estem en la mateixa longitud d'ona.

M.N.- Heu pensat en ampliar el grup amb noves incorporacions, com d'altres instruments o algun cantant?

G.C. - Sí, de fet ja n'hem parlat amb algun amic a qui li agradaria col·laborar amb nosaltres tocant la flauta o la guitarra, jo tinc el so d'aquests instruments en el piano electrònic, però trobo que sonaria molt millor en un instrument. I la Mireia està pensant en cantar. Ja ha començat a prendre lliçons i tot. Moltes vegades les persones que ens escolten parlen de les nostres peces com a "cançons", la seva veu té una tonalitat que sembla que canta quan en realitat el que fa és recitar.

M.B. - De fet, jo ja he cantat amb l'associació "La Vie Moyenageuse ", que és un grup teatral que he conegut precisament a Muret i dins el qual m'he associat, per dir-ho així, amb el trobador oficial. Hi hem fet duets, i en francès!

M.N.- I ja per acabar, us volia preguntar si heu cultivat alguna altra forma d’art i que significa per a vosaltres.

G. C. – Jo convisc amb tres formes diferents d’expressió, que son la musica, la pintura i la literatura. Passo temporades en que em dedico a una o a una altra, no puc dedicar-me a les tres al mateix temps, però necessito de les tres. L’art es, senzillament una manera de viure.

M. B. – Estic d’acord amb la Glória, l’art es una necessitat, de fet crec que tots tenim la capacitat de fer-ne, però a mes es necessita coratge per tirar-ho endavant. I he de dir que em sento molt afortunada perquè les dues vertents que sempre m’han interessat, que son la interpretació i la creació literària, les he pogudes conjugar i unir i a mes amb la musica de la Glòria la qual cosa li dona una profunditat molt complerta i creativa.

MAGDA NEGRE